Dies 57 - 59: Dones al poder

Estem a Lijiang, una de les ciutats més turístiques del nord de Yunnan. I no és d'estranyar, tot el casc antic està ple de carrerons empedrats que dibuixen rutes laberíntiques entre canals d'aigua i cases antigues reconvertides en botigues de souvenirs, restaurants i hotels. Aquí qui mana són les dones (tot i que l'Arnau diu que manen a tot arreu), si preguntes pel "lauband" ("jefe") sempre apareix una senyora, i és que els naxis, l'ètnia majoritària de la zona, han viscut fins fa poc en famílies matrilinals. Tot i que els caps locals eren sempre homes, les dones mantenien el control social a través de les relacions sexuals flexibles (tenien amants, però no marits), els fills pertanyien sempre a les mares, que heredaven totes les propietats i eren les ancianes les que mediaven en les disputes. Una altra curiositat dels naxis és que tenen un idioma propi basat en pictogrames (a l'estil dels antics egipcis), que és l'únic llenguatge jeroglífic que encara està en ús.
I després d'unes breus pinzellades sobre la cultura naxi tornem al viatge. Portem tres dies aquí i ha passat de tot. Ha sortit el sol, ens hem perdut pels carrerons, hem trobat xoriço i pernil, a l'Arnau li ha explotat la mampara de la dutxa a sobre mentre s'ensabonava (tranquil·la Júlia que, a part de quatre tallets, està bé), hem comprat 2 kilos de taronges pel mal de coll,  hem menjat baba (un pa típic naxi que pot ser dolç o salat), hem dinat en un menjador comunitari envoltats de dones que observaven la nostra habilitat amb els palets xinesos (com que ja portem dos mesos de pràctica, les decepcionem perquè no ens cau res), hem vist el Yulong Xueshan (Montaña Nevada del Dragón de Jade) impressionant amb els seus 5.500 metres d'altura ...

Lijiang al capvespre

Teulades

Xoriço i pernil?

Escriptura naxi

Lijiang

Un estany que no sabem com es diu

Baisha

Parada tècnica per respirar

El Yulong Xueshan

Dones naxis dansant

Punt i a part es mereix la nostra visita al Doctor Ho, un metge de 90 anys que té una clínica al poblet de Baisha, "La clínica de hierbas chinas de las Montañas del Dragón de Jade de Lijiang", i que s'ha convertit en tot un mite, protagonista de reportatges, llibres i articles de revistes de tot el món, que guarda cuidadosament a la seva clínica. Quan li diem que som de Barcelona de seguida ens treu un article traduït al català, que llegim bebent una tasseta del seu té medicinal. Abans de marxar, ens prepara una de les seves "pocions màgiques": per la Laura dos paquetets d'herbetes per la hipertensió i per l'Arnau un sobret pels mocs i el mal de coll. Ja us direm si funciona ...

Amb el Dr Ho a la seva clínica

El segon punt i a part ha estat el retrobament amb el Dani i l'Ares, una parella de tortosins que vam conèixer a Kunming i amb els que hem anat coincidint aquests dies. Porten uns mesos viatjant per l'Índia i el sud-est asiàtic, ell és periodista i ella ha estudiat comunicació audiovisual i ha treballat de productora a la Isla de los famosos, així que hem tingut uns sopars i unes birretes ben amenitzats.

Bebent Dalis en un bar "alternatiu" amb l'Ares i el Dani