Dies 30 - 33: Hong Kong

Aquests dies ens costa trobar el moment d'escriure, la temperatura comença a ser més agradable i ve de gust estar al carrer. El nostre pla C va anar força bé. Després de dues hores i mitja d'avió vam arribar a Shenzhen (una ciutat situada a la frontera amb Hong Kong, on els vols surten gairebé a meitat de preu) a les 2 del matí, on un xinès vestit amb tratje blau barrufet, barret blanc i bicicleta a conjunt ens va portar a un cheap hotel, que va resultar ser una habitació minúscula amb bany d'una casa de cites (l'olor que feia tot ho confirmava), suficient per dormir-hi sis hores i marxar amb el metro cap a Hong Kong.
La ciutat impressiona, sobretot quans surts del metro a Central i et trobes de cop enmig d'un bosc de gratacels enormes. Tot i això, darrera les grans avingudes amb edificis luxosos s'hi amaguen carrerons més estrets i empinats plens de cartells, "mercadillos", botigues, bars i restaurants. El més curiós de la ciutat és que pots creuar gairebé tot el centre caminant sense tocar el terra, perquè hi ha passarel·les que connecten els diferents blocs de pisos (es veu que a l'estiu hi plou bastant i així no es mullen).
A l'arribar ens trobrem amb la Laura Navarro, que també ha vingut a renovar el seu visat, i quedem per dinar amb l'Alex, un noi de Boston que té 25 anys, està creant la seva pròpia incubadora (una empresa per promoure la creació d'invents) i ens ha acollit durant uns dies al sofà de casa seva, una caseta il·legal situada al terrat d'un pis de deu plantes al barri de Mong Kok. És un tio molt actiu i polifacètic, a qui tan bon punt ets trobar medint unes ulleres per fer un invent com tocant el violí al terrat o obrint un candau sense clau. Amb ell descobrim la vida nocturna de Hong Kong. El primer dia ens porta a una festa Couchsurfing, on coneixem un madrileny i una australiana que viuen a Nova York i treballen venent joies antigues i un galleg i un turc que estan donant la volta al món fent autoestop. I el segon, a un karaoke on fem ballar tots els seus amics al ritme de la Macarena (the most international spanish song).
De dia la ciutat és un anar i venir de gent i vehicles, massa estressant pels que estem acostumats a viure en un poble, però Hong Kong abraça un territori molt gran i més del 80% són muntanyes, illetes i boscos tropicals sense urbanitzar. Creuar caminant la illa de Lama, on està prohibit que hi circulin automòbils, o pujar al Victoria Peak (552 m) per tenir unes vistes espectaculars d'un dels millors skylines del món, ens permet escapar-nos per unes hores de la jungla d'asfalt del centre.