El primer destí és el poble zhuang de Ping'an, situat enmig de les terrasses d'arròs de la Columna del Drac, on aconseguim arribar després de quatre autobusos i mig dia de viatge. El poble, un centenar de cases de fusta, està situat a la part alta d'un turó i rodejat de terrasses d'arròs que arriben fins al cim i converteixen la muntanya en una gran escala amb graons de diferents tons i colors. Fem una passejada per les terrasses, que no perden el seu encant malgrat estar cobertes per una boira espesa de primavera, i ens animem a seguir caminant fins al poble veí. Enmig del bosc però, ens trobem dues dones zhuang que ens aturen per fer-se fotos amb nosaltres i ensenyar-nos els seus llargs cabells negres. Tot i això, ja es veia a venir que tanta simpatia no seria gratuïta (els habitants d'aquest poble estan molt acostumats al turisme, tant que les dones van vestides amb el vestit tradicional però porten bambes Nike i mòbil d'última generació penjat del coll) i ens comencen a treure souvenirs. Després de dir-los que "bu yao, bu yao xiexie" (no volem, no volem gràcies) ens reclamen diners per haver-los fet la fotografia i ens persegueixen camí de tornada fins que finalment els queda clar que "no money" i marxen sense el somriure amb que havien aparegut.
El següent destí és el poble miao de Basha, on no hi arriba l'autobús, que ens deixa al veí Congjiang. De tots els llocs on hem estat fins ara, aquest últim serà l'únic on segur que no hi tornarem. Congjiang és lleig, els allotjaments són cars i als restaurants t'intenten estafar. La propietària del lloc on vam menjar va acabar trucant a la policia perquè ens negàvem a pagar 15 yuans per un plat que el dia anterior ens n'havia costat 8 (sabem que els preus són ridículs, però no ens agrada sentir-nos estafats); com que els agents de seguretat trigaven a arribar vam tenir temps d'acordar pagar-ne 12 i santes pasques. Després es va posar a ploure i vam arribar a Basha molls i emprenyats. Malgrat estar-hi poca estona, vam poder veure el principal atractiu d'aquest poble: els homes, amb el seu punyal penjat de la cintura i els cabells llargs recollits en un monyo damunt del cap. La llàstima és que amb la pluja no vam poder fotografiar-los.
Avui la sort s'ha tornat a posar de la nostra banda: ha deixat de ploure, hem arribat a un poblet preciós i tranquil habitat per l'ètnia dong, Zhaoxing, on hem trobat allotjament i menjar deliciós a preu raonable, i hem rebut la resposta d'una couchsurfer d'Uruguai que ens allotjarà a casa seva a Kaili (el pròxim destí).
Amb tanta bona notícia hem sortit al carrer amb un somriure i Zhaoxing no ens l'ha tret pas. Com a la resta de poblets les cases són fetes de fusta, però en aquest hi ha ponts de vent i pluja, que s'anomenen així perquè protegeixen la gent del vent i la pluja (com el seu nom indica), i torres cilíndriques amb diferents nivells de teulades. Sembla ser que som els únics estrangers que hi ha des de fa dies al poble, la gent ens saluda contenta i intenta xerrar amb nosaltres, encara que sigui en mandarí i no entenguem ni un borrall.
PD: 1 euro = 9 yuans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada