dijous, 24 de març del 2011

Dies 49 -51: Hauria d'estar aquí, no?

Hem estat tres dies a Kunming, la capital de la província de Yunnan, una ciutat petita i tranquila a 2000 metres d'alçada, on per fi hem tornat a veure el sol (però amb les jaquetes encara posades). Aquí hem afegit una norma més per les nostres notes de viatge: confirmar que les coses no han canviat de lloc o desaparegut abans d'anar-hi.

A Xina les ciutats creixen molt depressa i, per tant, els canvis són constants. Ja havíem notat que la nostra guia editada el 2008 estava una mica obsoleta en alguns aspectes, com els preus dels allotjaments i els llocs turístics, que han augmentat considerablement; però encara no ens havíem trobat coses mogudes de lloc.
La primera va ser l'estació d'autobusos nocturns, que havia canviat d'ubicació i no estava on indicava el mapa i el mateix ens va passar amb els consulats de Birmània i Laos, que també s'han traslladat als afores de la ciutat. El millor però, és que un dels restaurant que recomenava la Lonely Planet senzillament ha desaparegut, quan vam arribar al lloc on suposadament havia d'estar ens vam trobar que havien enderrocat una illa de pisos sencera i un xinès ens va confirmar que, efectivament, el restaurant s'havia volatilitzat. La frase que més hem repetit aquests dies ha estat: "hauria d'estar aquí, no?"

Avis practicant taichi al Parc del Llac Verd
El temple budista de Yuantong
Monjo budista i drac Sheron al temple
Pagoda est (la torre de Pisa oriental)

4 comentaris:

  1. hola nois,Laura els teus pares no tenen línia de telefon ni Internet, tenen problemes amb la línia estaran uns dies sense Skype.
    fent de Pagès i regatejant sou bons, ja veig que no es fàcil enganyar-vos, ni les de la foto amb bambes nike, ni la cara dura del restaurant,de tota manera una xic tacanys també, un peto molt fort.
    em venen ganes de anar-me'n amb vosaltres, sobre tot pel reportatge fotogràfic que faria, els paisatges, els poblets i la gent que me'n podria endur amb mi, vosaltres a dia de avui solament ens heu passat 114 fotos.
    una forta abraçada als dos i Arnau li deus a la meva nebodeta preferida un aniversari amb condicions, mes que res per que aquest t'ha sortit molt econòmic .

    ResponElimina
  2. Home 114 no està gens malament, pensa que amb el temps que triguem a pujar cada foto per penjar-la al bloc és tota una proesa ;-)
    Un petó per tu i per tota la family de Lleida

    ResponElimina
  3. Ei ei ei.
    Sembla que us va tot molt bé. Llàstima de la pluja i les carreteres inacabables. Però ja és part de l'aventura, oi?
    Plans a l'agost? Nosaltres treurem el cap per Vietnam segur. Encara no sabem quants serem però estaria bé coincidir.
    Un petó!
    Joe

    ResponElimina
  4. Ei Joana, perfecte!! Ja ens ho montarem per estar a Vietnam a l'agost i coincidir amb vosaltres. Quant sapigueu les dates i el lloc exacte de l'aterratge ja ens ho fareu saber.

    Petons i records a tothom.

    ResponElimina