Dies 44 - 48: Paisatges de la Xina rural i mal de cul

El dia 17 de març va ser l'aniversari de la Laura (i de la seva mare) i, si l'any passat la vaig sorprendre amb un sopar de "delicatessens" enmig d'una nevada Transilvània, aquest any li tenia preparada una cosa millor: un dia sencer de viatge en autobús per una carretereta plena de corbes i forats, ideal per acabar amb l'estòmag ben remogut i un mal de cul considerable. Com podeu veure procuro molt bé els detalls ...
Per sort, el paisatge era preciós i el vam poder observar amb absolut deteniment, ja que l'autobús anava a una mitjana de 25 km/h (va arribar a un màxim de 60km/h en una de les poques rectes asfaltades). Amb aquesta  velocitat i tenint en compte que ens aturàvem cada vegada que algú, ja sigui des d'un poble o al mig del camí, movia la mà per pujar-hi, no és d'estranyar que aconseguissim batre rècords i fer 70 km en 3 hores i quart. A Liping ens esperava un altre autobús i 7 hores més de trajecte per carreteres sinuoses fins a Kaili, on només arribar va començar a ploure.
Per sort, la xocolata Dove que em va comprar l'Arnau i estar a casa de la Lucia, uruguaiana, i el Dave, irlandès, durant uns dies van fer més agradable el mal temps. Des de Kaili vam visitar alguns poblets miao dels voltants, com Langde, on vam estar a casa d'una família local que ens va obligar a dormir en habitacions separades, ja que la seva tradició no permet a les parelles no casades dormir juntes (o això ens van dir). Vam sopar verdures acabades de collir de l'hort i plats típics de la regió acompanyats d'un bon baijio artesanal. Després ens van rentar la cara, les mans i els peus en un cubell amb aigua calenta i sabó i vam jugar unes partides de cartes abans d'anar a dormir. Lògicament, ni ells parlaven anglès ni nosaltres el seu idioma, però a la cinquena partida vam començar a entendre com funcionava el joc ... i l'Arnau els va acabar apallisant!

El diumenge hi havia mercat a Kaili, tots els carrers del centre estaven plens d'homes buscant compradors per les seves vaques, gallines i ànecs i dones vingudes dels poblets dels voltants venent fruites i verdures, cada una amb el seu vestit i el seu pentinat tradicional. A cada poblet tenen un estil diferent i es pot reconèixer de quin venen segons els complements i el tipus de recollit dels cabells. Al migdia, aprofitant que havia sortit el sol i feia un dia esplèndid, vam anar amb la Lucia i el Dave a Zhaoxi, on vam ajudar a una velleta a triturar les plantes que serveixen per preparar el menjar dels seus porcs.