dimecres, 23 de febrer del 2011

Dies 20, 21 i 22: I el d'Esparreguera

Ja hem arribat a Chengdu (la capital de la província de Sichuan) i ens hem trobat amb un altre esparreguerí: el Joan Montserrat. El Joan ja fa tres anys i mig que viu aquí, treballa de traductor, parla xinès i és un crack del Go, un joc d'estratègia molt popular a l'Àsia oriental. És impossible guanyar-lo!
Amb ell descobrim una de les especialitats culinàries de la regió el Huo guo (hot pot), una mena de fondue xinesa que consisteix en diversos menjars (verdures, bolets, carn, tofu, marisc ...) que es cuinen en un caldo calent i picant (molt picant) que està al mig de la taula.
Tot i ser la cinquena ciutat més poblada de la Xina, a Chengdu s'hi respira més calma i pels seus carrers s'observa una barreja de gent molt interessant. Caminant pel barri tibetà trobem monjos budistes amb els tradicionals vestits grocs i grana i calçats amb botes de montanya passejant entre botigues d'encens, rosaris i estàtues de Buda; tibetans amb cabells llargs i barrets de cowboy, tibetanes amb trenes i vestits tradicionals; i xinesos modernos amb els cabells tenyits de caoba, ulleres de pasta i pantalons de pitillo.
L'atracció turística per excel·lència però, són els óssos panda, considerats tot un símbol nacional pels xinesos. Passem tot el matí al Centre d'Investigació per a la Cria del Panda Gegant, on arribem ben d'hora per veure alguns dels 50 pandes gegants i vermells que hi viuen menjant bambú, ja que són bastant mandrosos i es passen la resta del dia dormint.



diumenge, 20 de febrer del 2011

Dia 19: És l'hora dels adéus

Després d'uns dies de preparació psicològica per a estrenar-me en tal que co-autora del blog, ja em sento capacitada ;). Avui és dia de trànsit, la Laura i l'Arnau se'n van cap a Chengdu, així que ens estem recuperant en aquest dia final gràcies a unes quantes rentadores, molta mandra i un dinar equilibrat de grasses, proteïnes i calories. El pla de la tarda es basa en fer motxilles, comprar provisions pel tren i fer una volta nostàlgica pel meu barri (mentre jo, com una pringada, ensenyo als meus estudiants la gran aventura dels verbs de construcció invertida com "gustar").
Personalment, ha sigut un bon descans...poder parlar en accent montserratí i fer ressó de records de la juventut i infància m'ha fet sentir Esparreguera  molt més a la vora. Veure cares conegudes amb projectes interessants, també ha servit per agafar forces per seguir la meva "aventura" personal. Així que, tan de bo es quedéssin més temps. Ara bé, com diu la dita (en castellà): Lo breve, si bueno, dos veces bueno.
Molta sort de la vostra fan número 1 a Xi'an.
Laura Navarro

Dies 16, 17 i 18: Pengyou i pijiu a Xi'an

Diuen que sempre et sentiràs a gust en una ciutat si allà hi tens un amic. Els dies a Xi'an han estat com unes "vacances" dins del viatge. Hem vist els famosos guerrers de terracota, hem recorregut en bicicleta els 14 quilòmetres de la muralla que envolta el centre de la ciutat, hem berenat dolços i sopat noodles passejant pel barri musulmà, hem vist la gran pagoda i les torres del Tambor i de la Campana ... Però l'avantatge de visitar una ciutat amb algú que la coneix és que pots descobrir coses que no apareixen a cap guia (ni a la Lonley Planet), com una tranquila teteria on fer la tradicional cerimònia del te mentre juguem a "fufuar", petits restaurants amb menjar boníssim (on hem descobert que ens agraden coses com el bròquil i la coliflor), pastisseries on comprar dolços amb "chocolí" (per fi!), rebre classes sobre el significat i la procedència dels caràcters xinesos fent una cervesa en un petit bar amb música en directe, assistir a una classe de castellà per a xinesos ... i aprendre un munt de noves paraules en xinès (i també en anglès)!









PD Amics i cervesa a Xi'an

dijous, 17 de febrer del 2011

Dia 15: La d'Esparreguera

A les 12.30h va arribar l'esperat moment de la nit amb l'aparició de la Laura Navarro a la botiga del Pengyou. Pels que no la coneixeu la Laura és una esparreguerina molt enèrgica que fa anys que volta pel món, va estar vivint a la India i ara fa de professora de castellà a Xi'an.
Després de 33 hores de tren i viatges, ella tot just acabava d'arribar de l'aeroport, tots tres estem rebentats i dormim fins avorrir el llit.
A la tarda passegem per una zona nova de la ciutat, fem unes birres i la compra setmanal al mercat "municipal" del barri de la Laura. Per sopar ens prepara pasta amb tomàquet, all i ceba. Boníssim!
Estarem a casa seva uns dies, així que ja us anirem explicant ...

dimecres, 16 de febrer del 2011

Dia 14: Ximo, Miguel, Sergey, Yamada i Pengyou

Ja hem arribat a Xi'an! Al matí el Ximo, un amic alacantí de la Laura Navarro, ens ve a buscar a l'estació de trens i ens acompanya al seu pis, on deixarem les motxilles mentre esperem que la Laura torni de Hainan. Al pis també hi viuen el Sergey, ucrainès, el Yamada, japonès, i el Miguel, sevillano. Gràcies a ells per fi variem el nostre menú, aconseguim telèfon mòbil i passem una nit sorprenent sopant a la botiga del Pengyou (traducció literal: amic), un xinès de 58 anys, grassonet i amb cara graciosa que està encantat de la companyia. Després del menjar, passem al baijiu (licor d'arròs fermentat amb una gradació del 48%), que va bebent qui perd al pedra, paper, tisora, i hi juguem tantes vegades que al final perdem tots...  La Laura ens ha deixat en bona companyia mentre l'esperem!


Dies 12 i 13: Adéu fred, adéu Harbin

A través de la finestra del tren anem veient com la neu va desapareixent per donar pas a camps i més camps i, de tant en tant, algun poblet amb quatre cases i una xemeneia de fàbrica fumejant. Trenta-tres hores de tren donen per molt: per dormir dues nits en la tercera llitera dura del compartiment 17/18, per menjar quatre pots de fan pien mien (traducció literal: fideus pràctics), dos paquets de galetes i un de pipes, llegir Colapso i El viatge de l'elefant, jugar a la brisca i seguir fent pràctiques de xinès amb els companys de viatge i el revisor de vagó.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Dia 11: Arròs o noodles

El hostel on estem allotjats queda una mica lluny del centre d'Harbin i no hi ha turistes occidentals. Aquí totes les senyals estan escrites en xinès i el nostre nivell, de moment, és bastant elemental ... Perquè us en feu una idea, portem uns quants dies menjant només noodles (fideus) o arròs (amb coses) perquè són els únics caràcters de la carta que reconeixem. Quan entrem en un restaurant la cosa funciona més o menys així: seiem en una taula, ens porten la carta, localitzem on estan els símbols dels noodles () i/o l'arròs () i d'entre tots n'escollim un a l'atzar. De moment no ens està sortint malament la jugada ... Ahir però, vam intentar variar i amb la guia de la Lonley de mandarí vam demanar "especialitat local" i ens van portar un plat de pit de pollastre arrebossat (que podies sucar en una mena de sal amb espècies vermella, però que no deixava de ser pollastre arrebossat del de tota la vida). Esperem que a Xi'an la Laura Navarro ens faci unes classes ràpides de xinès, almenys per poder demanar alguna cosa diferent de menjar ...
Tot i que la majoria no parla anglès, la veritat és que són molt amables i sempre hem trobat algú que ens ha ajudat. El primer dia, quan vam arribar i estàvem desubicats dins del bus, dues noies ens van acompanyar fins al hostel i sempre que preguntem s'intenten fer entendre per donar-nos un cop de mà.

 PD Avui hem anat a veure més escultures de gel i n'hem trobat una feta per dos catalans. Es diu "Dalí". 

divendres, 11 de febrer del 2011

Dia 10: dICEneyland

Avui per fi hem anat a veure l'Ice & Snow Harbin Festival. El recinte està una mica allunyat de la ciutat i, ja sabem que estem una mica pesadets amb el tema, hi feia molt molt de fred. A l'Arnau se li han congelat els pèls de la barba i la Laura tenia els peus com dos blocs de gel. Tot i això, ha valgut la pena anar-hi (i això de valdre és literal, perquè barat no seria...).





dijous, 10 de febrer del 2011

Dia 9: 10 days no tickets

"Ten days no tickets", això és el que ens ha dit a l'estació de trens de Harbin quan hem demanat un bitllet per anar a Beijing la única persona de l'estació que parlava anglès. Per sort, amb la guia de mandarin-espanyol i el traductor del Google hem pogut entendre'ns amb l'home i hem aconseguit un bitllet per anar directament a Xi'an el diumenge, en un viatge de 30 hores amb llitera dura (aquí pots escollir entre viatjar de peu - no gaire recomenable tenint en compte que les distàncies són molt grans-, en cadira dura, cadira tova, llitera dura o llitera tova - amb les lliteres a més pots escollir si vols la de baix, la del mig o la de dalt, perquè els preus també varien). 
Era impossible trobar res per marxar abans! A la Xina només posen a la venta els bitllets de tren 10 dies abans i ara que s'acaben les festes d'Any Nou resulta molt difícil moure's, perquè hi ha milions de xinesos que tornen a casa o al seu lloc de feina i els trens van a rebentar.


Aps, seguim passant molt de fred. Per sort, sembla que demà puja dos graus la màxima, de -13 a -11 ;-)

dimecres, 9 de febrer del 2011

Dia 8: A -25 °C

Aquest és el clima actual a Harbin. Si algú ho vol comprovar que busqui el temps al google i veurà com està el panorama.

这列火车是在哈尔滨吗?

Que en pinyin (xinès escrit en alfabet llatí) seria -Zhè liè huǒchē shì zài hāěrbīn ma?- i en català -Aquest tren va a Harbin?-
Després de 18 hores en tren hem arribat, per sort, a Harbin, situat a la part nord-est del país tocant a Rússia.


PD: Dia 7.

Dia 6: Hivern al “Summer Palace”

Ens han dit que el Summer Palace és un dels llocs més bonics de Beijing i, encara que el dia no acompanyava gaire, així ens ho ha semblat. Aquí hem descobert que els xinesos o no saben llegir o passen olímpicament de les  indicacions, només fa falta que hi hagi un cartellet de "Don't touch" perquè tothom ho toqui o un de "Don't step the ice" perquè una riuada de gent traspassi el llac caminant sobre el gel. Aps, i les senyals estaven en caràcters xinesos també!



I dels jardins dels antics emperadors a una de les obres arquitectòniques més modernes de Beijing: el Niu, l'estadi olímpic del 2008.

Dia 5: Matteo e Jessica

Hem trobat couchsurfers a Beijing! Durant dos dies estem a casa del Matteo i la Jessica, una parella de Sardenya molt maca, que ens fan sentir com si estiguessim a casa. Tots dos parlen xinès i passejant amb ells per la ciutat ens expliquen algunes curiositats. Com per exemple, que si volem un telèfon mòbil ens sortirà més car si el número té molts 8 i 9, que són els números de la sort a la Xina, i més barat si té 4 perquè en xinès sona semblant a mort.
L'endemà al vespre sopem a casa amb uns amics seus: l'Alessandro i la Selena d'Itàlia, i la Vanesa de Costa Rica. Demanem xino "take away" i de postres tastem un licor de formigues típic de Corea.
El millor però, ha estat poder esmorzar durant els dos dies llet (sense Cola-cao), cafè, croassants i galetes de xocolata. Sembla difícil poder-ho repetir...

PD: Gràcies a ells ja ens podem saltar la censura d'internet i accedir al Blog.

Dia 4: Dejuni a la gran muralla

Ens llevem a les 7 del matí per anar d'excursió a la Gran Muralla, és tan d'hora que encara està tot tancat i pugem a la mini furgoneta sense esmorzar. El vehicle està una mica atrotinat i porta 13 persones dins, però anem avançant per l'"arcén" (voral) de l'autopista fins arribar a una secció de muralla que encara no està del tot reconstruïda. En total escalem uns 8km amb l'estòmac buit, un fred que pela, no ens sentim les mans ni els peus, i totalment sols, només ens trobem un xinès que es fa un book de fotos amb l'Arnau (sembla que per ell és més sorprenent que la muralla). Mentre esperem la resta de viatgers, el conductor ens convida a pipes (aquí són dolces) que ens permeten recuperar una mica de forces i iniciem la primera conversa en xinès amb l'ajuda de la guia "Mandarín para viajeros". Sembla que ens entén ...

Dia 3: Cadires “on ice”

No ho havíem dit, però aquí hi fa bastant fred. Avui ens hem trobat que tots els llacs i canals de la ciutat estan completament gelats. Ens ha estranyat, perquè tampoc tenim tant de fred, segurament ens anem aclimatant ja que el primer dia vam passar molta rasca. Tot passejant ens hem trobat amb un llac (ple de xinesos com a tot arreu) on la gent hi patinava amb una espècie de trineu fet amb cadiretes de col·legi i s’impulsava amb dos tornavisos gegants. Ens ha semblat tant curiós que ho hem provat.

PD Els xinesos aprofiten qualsevol excusa per fer negoci. Ens hem trobat una màquina de fer núvols de sucre, 3 cistelles de les dels salons recreatius, una parada de pistoles d’aire comprimit com les de de les fires i un home venent globus. Tot això al mig del llac i SOBRE EL GEL!  

dijous, 3 de febrer del 2011

Dia 2 : La Xina està plena de xinesos






Per començar l'any hem sortit a fer el turista per Pekin pensant-nos que estaríem sols, però quam hem arribat a la plaça de Tiananmen hem quedat engolits per una multitud de xinesos, que aprofiten les seves vacances per anar a visitar la capital. I a la primera cua per entrar a la ciutat Prohibida ja hem pogut comprovar que aquí mana la llei de "tonto l'últim"... No ens hem deixat intimidar però encara n'hem d'aprendre per ser com els locals... Per sopar, hem anat a passejar per un mercat nocturn ple de delicatessens: escorpins, cucs de seda, serps...de moment no ens atrevim, todo se andará!

Dia 1: Un gran castell de focs

Feliç any nou! Hem arribat a la Xina just per la celebració de l'any nou xinès i Pekin ens ha rebut amb els carrers plens de fanalets vermells i olor de pólvora. Després d'un dia sencer dalt de l'avió (entre transfer i canvis d'horari) i una mica de jet lag, la primera nit serà difícil d'oblidar: des de la teulada del hostal hem pogut veure tota la ciutat il·luminada per milers (milions segons l'Arnau, i crec que s'hi acosta més) de castells de focs que sortien disparats de tots els racons de la ciutat. Benvinguts a l'Any del Conill, adéu any del Tigre!


PD Per problemes tècnics ( el govern xinès té bloquejades les xarxes socials i també el nostre bloc) no podrem actualitzar tan sovint com voldríem, però gràcies al nostre enllaç esparreguerí anirem donant senyals de vida.

PD2: Us passem un exemple del que hem vist aquesta nit. (Imagineu-vos això durant 4 o 5 hores!!!!!) http://www.youtube.com/watch?v=lqQFcfgWkh0