Dies 52 - 56: Luka luka ... biu-tiful!

És la una de la matinada, acabem d'arribar a Dali i un altre cop ens preguntem: "hauria d'estar aquí, no?". Tot i això, ha estat una sort que l'alberg que buscàvem no hi fos, perquè en un carreró sense sortida il·luminat amb fanalets vermells hem acabat trobant un hotelet molt xulo i més barat (50 yuans per nit).
Al costat del llac Erhai i protegida per muntanyes de més de 4.000 metres d'alçada, la ciutat antiga de Dali està plena de casetes blanques, amb teulades negres i pintures en tons grisos a les parets, a l'estil de l'arquitectura tradicional dels bai, l'ètnia majoritària de la zona. Malgrat que els carrers principals estan plens de botigues de souvenirs i restaurants amb menús occidentals, la ciutat no ha perdut el seu encant i lluny del Foreigners street (carrer dels estrangers) es poden trobar coses més autèntiques, com les parades del mercat de verdures o petits restaurants i botiguetes més freqüentats pels xinesos. A més, el diumenge fora de les antigues muralles de la ciutat apareix un mercat on s'hi pot trobar de tot, des d'un dentista empastant dents sota un parasol fins a un tram sencer ple de parades de bitxo (no d'insectes, sinó de guindilles vermelles) que les dones compren a cabassos i a nosaltres ens fan plorar els ulls només de passar-hi pel costat.
El llac Erhai està rodejat de poblets igual de bonics que Dali però sense turistes ni souvenirs, així que agafem bicicletes i pedalejant ens perdem entre camps de cultiu, cases bai amb portes precioses, homes que fumen, dones que recullen enciams, temples taoistes destartalats, temples budistes ben conservats on els monjos ens conviden a te i fruita i acabem finalment a les famoses Tres Pagodes, l'atracció turística per excel·lència de Dali, que ens conformem a mirar des del vidre de la porta per estalviar-nos el preu abusiu de l'entrada. 
També visitem un parell de poblets: Xizhou amb una arquitectura bai molt ben conservada, carrerons sense sortida i cases amb la porta oberta que ens permeten xafardejar els patis interiors i trobar nens fent els deures i iaies que deixen de cosir quan ens veuen per treure'ns la bosseta plena de souvenirs; i Zhoucheng, on les dones del poble no ens paren de perseguir per portar-nos a les seves botigues mentre diuen "luka, luka biu-tiful!". Aquesta frase s'està convertint en el politono del viatge, perquè avui a Shaping, un poblet que tots els dilluns acull un mercat rural molt pintoresc, no parava de sonar entre les dones de les paradetes de joies de llautó i antiguitats. Al final la Laura ha sucumbit al "luka, luka biu-tiful!" i s'ha comprat unes arrecades, el primer souvenir del viatge.

Casa bai de Dali

Porta d'una casa en un poble prop del llac

L'Arnau passant amb bicicleta per davant del temple budista

Pobles entre els camps al costat del llac

Laura fent la "grulla"

Les Tres Pagodes des del vidre de l'entrada

Dentista al mig del mercat de Dali

Bitxos picants

Carreró de Xizhou

Dones amb les seves cistelles de la compra al mercat de Shaping

Dinant al restaurant del mercat de Shaping