Dies 27, 28 i 29: Monjos i monos

Tant de relax ens ha servit per agafar forces per anar a l'Emei Shan, una de les quatre montanyes sagrades del budisme a la Xina, que es troba a 130km de Chengdu. Els seus 3.099 metres es poden pujar amb autobus i telefèric o caminant per caminets plens d'escales que no paren de pujar i pujar serpentejant per un exhuberant i verd paissatge de montanya tapat gairebé completament per la boira. Pel camí hi ha tot de temples i pavellons budistes, casetes amb horts d'agricultors reconvertits en venedors de menjar i souvenirs i monos que esperen rebre un tribut per deixar-te passar pels seus dominis.
Tot i que cal pagar per poder fer el cim (a la Xina han descobert el turisme i s'ha de pagar absolutament per tot, per sort, en la majoria dels casos amb els nostres carnets d'estudiant caducats obtenim descomptes del 50%), la caminada és tota una experiència: dormim dins un temple budista, juguem a bàdminton i a ping-pong amb els monjos, mengem plats vegetarians boníssims als monestirs, l'Arnau gairebé és atacat per un mico que volia robar-li la càmera ... i arribem al Golden Summit rebentats després de 9 hores seguides i 30 km d'escales.

De tornada a Chengdu anem a sopar a casa del Julien i l'Abao, uns amics del Joan, que ens preparen uns plats vegetarians boníssims (fins i tot un ou de color marró-verdós que porta no sé quantes setmanes fermentant amb pebres i espècies). Durant la nit aprenem com ho fan les dones xineses per convèncer els seus nòvios i marits per fer alguna cosa: amb el "sagiao" (posar morros, baixar el cap i sacsejar les espatlles a l'estil rabieta de nena petita). Es veu que als homes els hi encanta!