Quatre apunts per viatjar a la Xina

La Xina és un país apassionant, és tan bastament gran i variada que pot satisfer els interessos de qualsevol tipus de viatger, però també és capaç de suscitar sentiments contradictoris en qüestió de minuts. La censura informativa conviu amb el consumisme desmesurat, el detallisme artístic amb la brutícia i la contaminació de les ciutats, l'amabilitat d'uns amb el poc esforç per entendre't d'altres. El millor per gaudir a fons del país és adquirir una mica de lògica xinesa i recordar que ells representen el 20% de la població mundial, així que potser els "raros" som nosaltres...

Idioma: el mandarí és l’idioma oficial de la Xina, pràcticament tothom el parla i l’entén, tot i que hi ha regions com el Tibet (tibetà) i Guangzhou (cantonès) que tenen les seves pròpies llengües. És difícil trobar gent que parli anglès, fins i tot als lloc turístics. Per això, és recomanable aprendre quatre paraules de mandarí o portar una guia de conversa. Important, els gestos que fan amb les mans per simbolitzar els números són diferents dels occidentals i resulta molt útil aprendre-se’ls a l’hora de comprar i regatejar.

Diners: la moneda xinesa és el Renminbi (RMB) i la unitat bàsica és el Yuan, també anomenat col·loquialment quai.  El canvi pot variar força en poc temps i  va bé comprovar-lo de tant en tant. Quan nosaltres vam arribar estava a 8,5 yuans 1 € i quan vam marxar a 10 yuans 1 €. No tot els bancs canvien euros, però sí dòlars; el millor lloc per canviar i treure diners és el Bank of China.  La majoria de caixers no deixen treure quantitats superiors a 2.500 yuans.

Allotjament: els preus dels dormitoris col·lectius als albergs són de 25-40 yuans per persona. Si viatges en parella surt més a compte anar a hotels o guesthouse, perquè pel mateix preu, entre 40 i 80 yuans, pots trobar una habitació doble amb bany i televisió. Alguns hotels en principi no poden allotjar estrangers, però convé preguntar perquè acostumem a ser més barats. En temporada baixa és fàcil regatejar el preu de les habitacions. Una altra opció, sobretot a les ciutats grans, és fer Couchsurfing. No hem trobat gaires xinesos, però sí molts estrangers que treballen a la Xina i estar a casa seva és també una bona manera de conèixer millor el dia a dia del país.

Menjar: el menjar xinès és boníssim tot i que es gaudeix més si s’aparquen una mica les manies amb la higiene. Al principi sembla que tot sigui arròs i fideus, però tenen una gran varietat de plats i especialitats. Per menjar barat i autèntic el millor és anar als restaurants on van els xinesos i senyalar el que ells mengen, perquè les cartes acostumen a estar només en mandarí. Un àpat per dues persones pot costar entre 15 – 50 yuans. Són especialment recomanables els restaurants àrabs. Una frase molt útil pels que no els agrada el picant és “bu yao la” (sense picant). Als llocs turístics i a les ciutats es pot trobar també menjar occidental, més barat que a Europa però més car que el menjar xinès, i segons com en pots sortir decebut.

Transport: el millor per moure’s quan les distàncies són molt grans és el tren, on es pot escollir entre viatjar dret, assegut en cadira dura o tova o llitera dura o tova. Per viatges nocturns el millor i més econòmic és la llitera dura. També hi ha autobusos nocturns amb lliteres (mida xinesa), però resulten molt menys confortables.  En dies de vacances xineses o en temporada alta convé reservar els bitllets amb quatre o cinc dies d’antelació com a mínim. Per distàncies curtes i per moure’s dins de la ciutat el més econòmic és viatjar amb autobús (1 o 2 yuans per trajectes urbans) o bicicleta (un dia de lloguer costa entre 10-30 yuans). També es poden trobar vols econòmics al web d'e-long.  

Ens ha agradat: el menjar xinès, especialment el de la regió de Sichuan; i allunyar-nos de les grans ciutats per descobrir les zones rurals del sud.

No ens ha agradat: les entrades als llocs turístics són excessivament cares. En molts d’ells han construït un complex artificial per treure més diners als visitants. 

Cal anar en compte amb: pels xinesos és molt important mantenir la seva reputació i, per aquest motiu, no poden reconèixer que no saben alguna cosa. Convé tenir-ho en compte, sobretot a l’hora de preguntar direccions o informacions al carrer, perquè alguns senyalen qualsevol cosa abans de dir que no en tenen ni idea.

Consell  pràctic: portar un carnet d’estudiant, encara que estigui caducat o qualsevol cosa que se li assembli, permet obtenir descomptes de fins al 50% a la majoria de punts turístics. 
Per esquivar la censura informativa a internet existeixen programes que et permeten veure les pàgines bloquejades (Blogspot, Facebook, Youtube ...), com ara Freegate.

Una pel·lícula per mirar durant el viatge: tot i que és taiwanesa, Eat Drink Man Woman traduïda al castellà com Comer, beber, amar d’Ang Lee.