Vam tornar del Lugu Hu cap a Lijiang perquè crèiem que el visat expirava el dia 5 d'abril i havíem llegit que és millor no apurar fins l'últim dia. Tot i això, quan arribem a Lijiang ens n'assabentem que a la Xina tenen quatre dies de festa nacional, que no sabem exactament quan comencen ni quan acaben. Així que al matí següent, dia 4, ens plantem a l'Oficina de Seguretat Pública, on expedeixen els visats, però ens diuen que està tancada. A la porta trobem una noia xinesa que parla anglès i ens acompanya a dins a veure el funcionari de guàrdia per si ell ens pot ajudar, però ens diu que al departament de visats està tothom de vacances. Per sort, enganxem el poli bo i, al veure la nostra cara de preocupació, truca a un dels funcionaris perquè vingui expressament a donar-nos un cop de mà. En 10 minuts apareix, amb la seva xupa de cuir i ulleres estil xèrif, el poli a qui els col·legues anomenen Obama, per la seva semblança física amb el president nord-americà, que ens obra l'oficina de visats i comença a tramitar-los. Al cap de res però, ens mira i ens diu que no ho pot gestionar perquè a l'hotel on estem allotjats no han entrat les nostres dades al registre (els truca i diuen que no saben com fer-ho perquè som els primers estrangers que hi tenen). Tot i això, ens diu que el nostre visat expira el dia 6 i no el 5 com ens pensàvem, amb la qual cosa l'oficina ja tornarà a estar oberta i podrem extendre'l sense problemes.
Amb aquest dia de marge decidim anar cap a Shangri-la, a quatre hores de viatge, on tothom ens ha dit que t'arreglen el visat al moment (a Lijiang t'has d'esperar 3 dies). Així que el dia 6 al matí ens presentem a l'Oficina de Shangri-la, però resulta que no hi ha llum en tot el poble i no saben segur quan tornarà, ens diuen que pot trigar deu dies ... Merda! En veure la nostra cara desencaixada i tenint en compte que se'ns acaba ja el visat, el funcionari ens diu que passem a les 18h, que a partir d'aquella hora tenen generadors per garantir el subministrament al poble. Quan hi tornem a l'hora senyalada resulta que només tenen electricitat a la planta baixa, però el servidor està a la tercera i no poden obrir el programa per introduir les nostres dades. Com que ens sembla tan increïble i ja no sabem que més pot passar, decidim prendre'ns la mala sort en conya...
El poli, per sort, ens diu que no ens preocupem, que com que ja hem omplert els formuaris amb la petició no haurem de pagar la multa i que tornem demà al matí, que potser ja tenen electricitat.
El dia 7 al matí, el primer dia de la nostra il·legalitat a la Xina, l'Oficina de Seguretat Pública és l'únic edifici de tot Shangri-la que encara no té electricitat ... En comptes de desesperar-nos de nou, decidim deixar allà els passaports i marxar un parell de dies a fer el trekking de les Tiger Leaping Gorges; el poli ens diu que ja ens trucarà per avisar-nos quan estiguin enllestits. El mateix dia a la tarda ens avisa que ja està tot solucionat, que l'endemà podem passar a recollir els nostres passaports. Bieeeen! Després de cinc dies per fi tenim els visats en regla! Haurem de suposar que, al cap i a la fi, hem tingut bona sort ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada