Mentre eren vacances a la Xina, no hi havia electricitat i anàvem i veníem a l'Oficina de Seguretat Pública, hem tingut també temps per vistar Shangri-la, una ciutat situada prop de la frontera amb el Tibet a 3.200 metres d'alçada. De fet, el nom real de la població en xinès és Zhongdian i en tibetà Gyeltang, però el 1997 el govern xinès va decidir rebatejar-la com a Shangri-la, la ciutat llegendaria que apareixia al best-seller 'Horitzons perduts' de James Hilton, per impulsar turísticament la zona. La ciutat però no té gaire d'idíl·lic, la majoria de cases del centre històric han estat derrocades i els nous blocs de formigó fan créixer la població a passes de gegant. Molt a prop hi ha el Ganden Sumsetling Gompa, un bonic conjunt de temples tibetans rodejats de casetes de tova (que ens recorden les d'un pessebre) amb una intesa vida monàstica, o almenys això ens fa pensar la pudor de peus i oli d'espelma que sentim a l'interior dels temples.
Durant un parell de dies també anem a fer el trekking de Hutiao Xia (Gola del Salt del Tigre), un dels barrancs més profunds del món amb 3.900 vertiginosos metres des de les aigues del riu Yangtzé fins als cims nevats de les muntanyes d’Haba. La caminata transcorre per camins de cabres entre l’escarpada muntanya, camps, poblets, alguna cascada i al fons al fons de tot veiem, de tant en tant, els ràpids del riu. A l'alberg on parem a dormir coneixem a la Bey i al Dabao (un noi que té nom de marca de cosmètics xinesos) que ens ensenyen les constel·lacions i expliquen llegendes xineses sobre les estrelles i la lluna.
Punt i a part. Us intentarem explicar alguna de les històries (o almenys la versió que nosaltres vam entendre en xinglès). La primera era sobre la lluna. Segons la llegenda un home molt fort va aconseguir disparar una flama de foc amb el seu arc i arribar fins al cel creant una estrella, davant d’aquesta fita el déu dels cels el va premiar amb l’elixir de la vida eterna. La seva dona però, no va poder resistir la temptació i es va beure tot l’elixir cosa que va provocar la ira del déu, que la va castigar a viure eternament sola a la lluna. Allà es va enamorar d’un altre home que hi anava cada dia a podar un arbre i també hi havia un conill que no sabem exactament què hi feia.
La segona és sobre el dia dels enamorats, que a la Xina se celebra el 7 de juliol. Segons la llegenda hi havia set estrelles germanes que es reflectien en un llac i un dia una d’elles es va enamorar d’un home i va baixar a viure a la Terra, on va formar una família. Tot i això, quan el déu dels cels ho va descobrir, es va enfurismar molt i va castigar a l’estrella a tornar a viure al cel. Ella plorava i plorava cada dia perquè enyorava el seu estimat. Veient que estava tan trista, el déu va permetre que un dia a l’any es retrobessin a través d’un pont que, amb l'ajuda d'uns ocells, el seu estimat va construir per arribar al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada