Dies 79 - 82: Això és Laos-tia

Ja hem entrat a Laos! El país ens ha enamorat des del primer moment: la gent somriu, els paisatges són impressionants, l'ambient és tranquil, tenen croissants de xocolata i, després de recórrer la Xina, aquí tot sembla més senzill, hi han indicacions per arribar als llocs, als restaurants els menús estan en anglès i la majoria de gent que hem trobat sap parlar també aquesta llengua. És com relaxar-se de cop després de tants dies intentant fer-nos entendre amb els xinesos. A més, a l'hostal on estem a Luang Namtha hem trobat una parella madrilenyo-andalusa molt maca, el Curro i la Sara, i un argentí molt argentí, el Lissandro, amb qui hem compartit sopars, històries de viatges i hem après a jugar al Carcassonne.
Per celebrar l'aniversari de l'Arnau vam llogar una scooter i vam recórrer els voltants del poble, que en realitat és un conjunt de poblets que formem un municipi amb una arquitectura curiosa, ja que s'hi barregen cases d'estil colonial (Laos va ser colònia francesa fins el 1949) amb casetes tradicionals fetes de fusta i alçades sobre pilons. Els voltants estan plens de camps d'arròs i la reserva natural de Nam Ha, una gran àrea selvàtica amb una vegetació realment impressionant creuada per rius i cascades.
El paisatge ens va agradar tant que l'endemà vam agafar un altre cop la moto per travessar la reserva fins al poble de Muang Sing, per una carretera plena de revolts envoltada d'arbres amb tots els tons de verd que us pugueu imaginar i on només se sentien els sorolls guturals procedents de la selva. A mig camí ens va enganxar una tempesta però, per sort, ens vam refugiar a la caseta dels guardes forestals, que ens van ensenyar les primeres paraules en lao:  "Sabai dee" (hola); "Kop chai" (gràcies), "Kop chai lailai" (moltes gràcies) i "Lacon" (adéu). I, quan els vam dir que encara no havíem dinat (eren més de les 2 del migdia i ells dinen a les 12h) ens van preparar ràpidament una sopa de fideus i ou dur casolana.
Quan va amainar vam seguir fins a Muang Sing i vam trobar-nos amb una festa amb tot de gent ballant que ens van convidar a dansar i a beure dos xupitos de licor d'arròs, un per cada cama. Es feia fosc i vam enfilar el camí de tornada, però va ser tan accidentat que ja és mereix un altre capítol.

Casa tradicional del nord de Laos

Arnau creuant un pont de bambú amb la moto

Al mig de la reserva natural de Nam Ha

Arbre caigut al mig de Nam Ha

Cascades

Al mig de la reserva natural de Nam Ha

Que mona

Dinant amb els guardes forestals

La carretera que creua la reserva natural de Nam Ha

Ballant a la festa lao

PD L'Arnau, que és qui acostuma a titular les blocades, estava dubtant entre el títol que hem posat i "me voy aquí al Laos". S'accepten més acudit fàcils sobre Laos per a nous títols.