... es feia fosc i vam enfilar el camí de tornada, però a mitja carretera la moto ens va patinar i ens en vam anar al terra. No sabem ben bé que va passar, però després ens van dir que probablement hi havia oli i que els accidents en aquesta ruta eren freqüents. Per sort, passaven alguns vehicles que es van aturar a ajudar-nos, però cap d'ells es dirigia a Luang Namtha, només un motorista que va portar a l'Arnau, tot ensagonat, de paquet mentre la Laura els seguia a poc a poc amb la moto, que com a resultat de la caiguda s'havia trencat el fre, el retrovisor i un intermitent. Van ser els 25 quilòmetres més llargs que hem fet mai. El propietari de la botiga on havíem llogat la moto ens va portar a l'hospital, on tothom ens intentava preguntar què havia passat. "Brum brum, Muang Sing, pum", els explicàvem mentre feiem gestos de moto, carretera sinuosa i caiguda amb les mans.
Vam sortir d'urgències amb 8 punts al front de l'Arnau, cremades i ferides per tot el seu cos i el genoll dret de la Laura inflat i amb un trau, però amb un somriure perquè, per sort, no havia estat res greu i tots els metges i infermeres de l'hospital ens van atendre molt amablement.
 |
| L'Arnau després que li cosíssin els 8 punts |
Amb la fila que feiem, quan vam tornar a l'alberg tothom ens preguntava què ens havia passat i, comentant la jugada, un australià ens va dir que podríem fer un anunci de les nostres ulleres, que van sobreviure miraculosament a l'accident: "You are going to break, but not your glasses".
 |
| Amb el Lisandro, la Sara i el Curro a l'alberg |
Abans de caure no teníem clar quin seria el proper destí ni què faríem els propers dies, però ara ja ho sabem: com a mínim fins dissabte, estar quietets i curar-nos les ferides a l'alberg.
 |
| Escrivint al blog |
 |
| Llegint Colapso |
Òndia! Obrir el bloc i em trobo un altre vegada el Sergi Grapes -crec que era el teu dibuix preferit quan eres petit. Reposeu i la propera vegada aneu amb bicicleta.Petons
ResponEliminaSí, el Sergi Grapes ja té 8 punts més per la col·lecció, esperem que no l'augmenti en el que queda de viatge. De moment, em sembla que estarem uns dies sense tocar cap moto. Per sort ha estat només un ensurt!
ResponEliminahola nois!! avaui he entrat al vostre blog i he vist que m'havia perdut moltes coses!! l'última vegada m'havia quedat a Hong Kong!! i ja esteu a un altre país.
ResponEliminaHe rigut molt en molts dels vostres comentaris... quines aventuretes! i les fotografies trobo que són precioses!Seguiu actualitzat que encara que sembli que no anem seguint!
petonets i cureu-vos aviat que necessitem conèixer laos.
Veig que malgrat la caiguda esteu igual de fantàstics, aprofiteu per descansar però sembla que les "aventures" us persegueixen.
ResponEliminaLa sort que hem tingut els lectors del vostre blog, es que no l'heu escrit com la bona i/o la mala sort :) jajaja
Un petonàs i una forta abraçada als dos.
Mireia
Oh! Me n'alegro que no fos greu :) Una vivència més!
ResponEliminaUna abraçada i cuideu-vos!