Dies 20, 21 i 22: I el d'Esparreguera

Ja hem arribat a Chengdu (la capital de la província de Sichuan) i ens hem trobat amb un altre esparreguerí: el Joan Montserrat. El Joan ja fa tres anys i mig que viu aquí, treballa de traductor, parla xinès i és un crack del Go, un joc d'estratègia molt popular a l'Àsia oriental. És impossible guanyar-lo!
Amb ell descobrim una de les especialitats culinàries de la regió el Huo guo (hot pot), una mena de fondue xinesa que consisteix en diversos menjars (verdures, bolets, carn, tofu, marisc ...) que es cuinen en un caldo calent i picant (molt picant) que està al mig de la taula.
Tot i ser la cinquena ciutat més poblada de la Xina, a Chengdu s'hi respira més calma i pels seus carrers s'observa una barreja de gent molt interessant. Caminant pel barri tibetà trobem monjos budistes amb els tradicionals vestits grocs i grana i calçats amb botes de montanya passejant entre botigues d'encens, rosaris i estàtues de Buda; tibetans amb cabells llargs i barrets de cowboy, tibetanes amb trenes i vestits tradicionals; i xinesos modernos amb els cabells tenyits de caoba, ulleres de pasta i pantalons de pitillo.
L'atracció turística per excel·lència però, són els óssos panda, considerats tot un símbol nacional pels xinesos. Passem tot el matí al Centre d'Investigació per a la Cria del Panda Gegant, on arribem ben d'hora per veure alguns dels 50 pandes gegants i vermells que hi viuen menjant bambú, ja que són bastant mandrosos i es passen la resta del dia dormint.