dimecres, 16 de febrer del 2011
Dies 12 i 13: Adéu fred, adéu Harbin
A través de la finestra del tren anem veient com la neu va desapareixent per donar pas a camps i més camps i, de tant en tant, algun poblet amb quatre cases i una xemeneia de fàbrica fumejant. Trenta-tres hores de tren donen per molt: per dormir dues nits en la tercera llitera dura del compartiment 17/18, per menjar quatre pots de fan pien mien (traducció literal: fideus pràctics), dos paquets de galetes i un de pipes, llegir Colapso i El viatge de l'elefant, jugar a la brisca i seguir fent pràctiques de xinès amb els companys de viatge i el revisor de vagó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Laura ets molt bona periodista, no sols pels escrits sinó fins i tot a l'hora de fer les fotografies saps captar el moment màgic del dia. Ara estic escoltant música melòdica i observant aquesta foto amb la mirada de l’Arnau per la finestra… i m’estic emocionant , gràcies...
ResponEliminaEl pare té raó Laura, aquest escrit i la foto fa emocionar.
ResponEliminaL'Arnau ha de fer més fotos i així sortiràs tu també, sola encara no t'hem vist.
Com està el llibre "el viatge de l'elefant"? t'ha agradat? justament aquest cap de setmana vaig anar a veure al cine el documental de "José y Pilar", i és el seguiment durant dos anys de Saramago, i durant el relat es veu com va engendrant el seu últim llibre: el viatge de l'elefant. Em va encantar i m'ha agafat ganes de llegir-lo.
Per cert, aquí fent "país" o "poble" amb la samarreta del correbars :)
un petó inmens pels dos!
Gràcies Francesc!
ResponEliminaNúria encara no he acabat el llibre però de moment pinta bé, tot i que està escrit amb l'estil Saramago que utilitza comes en comptes de punts i a vegades es fa difícil ...
Per cert, com va per València amb el tema de TV3?
Una abraçada