dijous, 17 de febrer del 2011

Dia 15: La d'Esparreguera

A les 12.30h va arribar l'esperat moment de la nit amb l'aparició de la Laura Navarro a la botiga del Pengyou. Pels que no la coneixeu la Laura és una esparreguerina molt enèrgica que fa anys que volta pel món, va estar vivint a la India i ara fa de professora de castellà a Xi'an.
Després de 33 hores de tren i viatges, ella tot just acabava d'arribar de l'aeroport, tots tres estem rebentats i dormim fins avorrir el llit.
A la tarda passegem per una zona nova de la ciutat, fem unes birres i la compra setmanal al mercat "municipal" del barri de la Laura. Per sopar ens prepara pasta amb tomàquet, all i ceba. Boníssim!
Estarem a casa seva uns dies, així que ja us anirem explicant ...

5 comentaris:

  1. Us seguim sempres l'avia també, una forta abraçada i endevant, Ptns.

    Famili de Martorell

    ResponElimina
  2. Ei!!!!

    No sabeu l'enveja sana que tinc!! Ha de ser una experiència xulíssima, tret del fred que deu fer...

    El meu avi, ex-vecino dels oli d'espàrrec i tiet de la Laura N., em va explicant les vostres aventures com si no sapigués res. Està informat 100 :P

    Un petó molt gran!

    ResponElimina
  3. Ei noieta ke tal tot? se ke no et vaig dir res kuan vas marxar ho sento, xo espero ke kuan tornis ens veiem i axi donarte una abraçada i un peto molt gran.

    El suso diu ke gaudiu plenament de tot el viatge ja ke ell no ho podrà fer mai,i ke us submergiu en la cultura de tot els racons del món(rollo pekín express)on aneu.

    Bueno noieta ke vagi de conya i disfruteu molt, 1 petonas molt gran desde olesa.

    RAQUEL I SUSO

    ResponElimina
  4. Ei Raquel i Suso, també ens podríem veure per aquí, podrieu venir de vacances a fer-nos una visita, que segur que ens ho passaríem genial!
    De moment estem aprenent una mica de xinès i ja sabem menjar amb els palillos, mica en mica ...

    Un petonàs molt gran per tots dos i una abraçada molt forta per la prima

    ResponElimina
  5. Tieta a veure si us feu un Skype i podem parlar amb vosaltres algun dia. Molts petons

    Aina, com és que el teu avi està tan informat? Què segueix el bloc també? ;-) Ja saps que estàs convidada a venir quan vulguis!

    ResponElimina