Mar i muntanya

La següent parada va ser Dalat, una ciutat situada a 1500 metres d'altitud, a la zona muntanyosa del sud del país. Se la coneix popularment com a Ciutat de les Flors i quan ens hi anem acostant entenem perquè: aquí no hi ha els tradicionals camps d'arròs, sinó que està ple d'hivernacles on cultiven tota mena de flors, ja que el seu clima fresc-primaveral és ideal pel creixement d'un bon nombre de plantes. Les guies descriuen Dalat com un lloc bohemi i destí turístic d'enamorats, a nosaltres ens va semblar més aviat una ciutat molt "kistch". Té un llac ple de barquetes en forma de cisne del amor, un petit parc d'atraccions amb una còpia del castell de Disney a l'entrada, alguns edificis amb molins de vent holandesos ...  El més sorprenent va ser la Crazy House,  un edifici construit per un arquitecte vietnamita, que sembla haver-se inspirant en dos catalans: Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'edifici és una barreja entre conte de fades i casa de l'horror,  amb formes d'arbres, animals, telaranyes i coves. Per 35$ podies quedar-t'hi a dormir, però crec que nosaltres seríem incapaços d'aclucar l'ull allà dins.

El mal temps va fer que només passessim un dia a Dalat i decidissim anar cap a la platja, a Mui Ne, un petit poble de pescadors que s'ha convertit en un destí turístic molt popular gràcies a les seves dunes vermelles i blanques i també a les seves onades, que la converteixen en pol d'atracció pels amants del surf. Com a conseqüència d'això a les afores del poble hi ha 15 km de platja plens d'hotels i resorts, un a tocar de l'altre. Ens allotgem en un resort per motxilers, a primera línia de mar i amb piscina (12$ per nit). Caminar per les dunes vermelles amb el sol del matí ens fa sentir com si estiguessim veritablement en un desert. A la platja del poble s'hi amunteguen els peixos assecant-se al sol i les barquetes dels pescadors, algunes amb una peculiar forma rodona, com una piscina petita amb rems.

Aquesta última foto té sorpresa, obriu-la i ja veureu ...