A reveure amics!

Després de 15 hores en tren arribem a Hué, l'antiga capital imperial del país. La seva ciutadella ens recorda la Ciutat Prohibida de Pekin, però a petita escala i amb una arquitectura diferent. Aquí hi van viure els emperadors de la dinastia Nguyen, en un recinte tancat situat a la vora del riu Perfum, amb els seus temples, teatres i residències. La ciutat propra prohibida era l'espai més restringit de tots, on només hi podia accedir l'emperador, les seves concubines i els eunucs. Actualment aquesta és la zona més devastada del recinte, que va ser bombardejat pels americans durant la guerra.
A Hué ens acomiadem de la Joana, la Sheila, l'Álvaro i l'Àlex, que segueixen cap al sud. Ens ho hem passat molt bé aquests dies, anàvem a un ritme accelerat, però us trobem molt a faltar!
El segon dia que passem a Hué fem una ruta pels voltants de la ciutat amb dos "moteros" Easyriders i les seves Suzuki - Harley Davidson. Els easyriders tenen fama de ser un dels millors guies de Vietnam, coneixen bé les ciutats i parlen un anglès prou acceptable. Ens porten a les tombes de l'emperador Tu Duc, la pagoda de Thien Mu, un antiga Arena on lluitaven elefants i tigres i a un bunker americà, mentre avancem les scotters que circulen pels carrers i, de tant en tant, tiren una mica la canya.

I de Hué a Hoi An, una de les ciutats amb més encant del país, però també de les més turístiques. Hoi An va ser un port internacional de comerç en el segle XVII i en els seus carrers encara es conserven vestigis de la seva època d'esplendor, amb mostres d'arquitectura xinesa, japonesa i europea. La ciutat també és coneguda pels seus sastres i està ple de botigues on et fan vestits i sabates a mida. El millor de Hoi An però, és el menjar. Aquí hem trobat el que és, de moment, el millor restaurant de Vietnam, el Quan An 19. Un plat de white rose (dumplings farcits de gambes), noodles Cao Lao, wonton fregit amb verduretes i vedella acompanyat per dues cerveses locals, tot deliciós i pel mòdic preu de 3,5 euros. Ens va agradar tant que el dia següent vam repetir!
També vam visitar les ruïnes de My Son, una antiga ciutat Cham, amb un estil semblant a Angkor Wat, però molt més petit i més antic, ja que data del segle IV.  Els temples conserven encara unes pedres monolítiques en forma de penis anomenades "linga", que es col·locaven damunt unes altres pedres en forma de vagina, les "yonis", que era on els chams hi abocaven aigua beneïda abans de posar-se a resar.