Saigon o Ho Chi Minh City, nom amb que es va rebatejar la ciutat l'any 1975, és la metròpolis més gran del Vietnam. Té més de 7 milions d’habitants, 5 milions de motos i és més moderna que Hanoi, però no té el seu encant.
El Museu de les restes de la Guerra és de visita obligatòria si es passa per la ciutat. S’hi exhibeixen tancs, avions i armament confiscat als Estats Units, s’hi recreen les condicions dels presoners vietnamites i els instruments de tortura que usaven els americans i s’expliquen històries i es mostren fotografies que fan posar els pèls de punta i et fan sortir preguntant-te com pot arribar l’home a ser tan cruel.
També vam poder presència una cerimònia en un temple caodaista, una religió que pretén sintetitzar el budisme, el cristianisme i el confucianisme, que es va iniciar cap al 1920 al sud del Vietnam i actualment compta amb més de 3 milions de seguidors a tot el món. Els caodaistes creuen en un sol Déu i el seu objectiu principal és escapar del cicle de la reencarnació, cosa que poden aconseguir si no cometen cap dels seus cinc pecats (matar, robar, mentir, luxúria i sensualitat). Els seguidors es vesteixen de blanc, excepte els que ho són des de fa més de 10 anys, que van de color blau, vermell o groc i porten un ull sobre el turbant.
I d’aquí cap als túnels de Cu Chi, una xarxa de 200 km de túnels i coves subterrànies que s’estenen per tota aquesta zona rural i es van convertir en tota una llegenda per la seva efectivitat, que va permetre als comunistes del Viet Cong controlar aquesta àrea i resistir contra els americans. La mida dels túnels és vietnamita, amb unes entrades minúscules i uns passadissos on no s’hi pot caminar dret, només ajupit o a la gatzoneta. Caminen per un dels túnels durant 5 minuts i la sensació de claustrofòbia i angoixa és asfixiant, i imaginar que aquí hi va viure gentamagada durant anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada