Caminant de la mà d'una h'mong

Un tren nocturn ens allunya del caos d'Hanoi i ens apropa a la zona muntanyosa del nord, plena de verdes terrasses d'arròs, poblets i els colorits vestits de les dones de les diferents ètnies que habiten la regió de Sapa.  Hem agafat un trekking de dos dies que recorre la vall de Ba Ho, que a causa de la pluja que ha caigut té un color verd molt intens, però també uns camins enfangats i relliscosos. Sort de les vuit dones de l'ètnia h'mong que ens acompanyen en el primer tram i ens donen la mà cada vegada que veuen que estem a punt de patinar muntanya avall (malgrat l'ajuda hi ha qui no es lliura de quedar amb la roba plena de fang). Caminen amb botes d'aigua o xancletes, tenen una força increïble i arriben sense una taca de fang, això sí, a l'hora de dinar tocar "shopping" per agrair-los l'ajuda.
A la tarda arribem al poblet de Giang ta Chay. Després de set hores i mitja caminant, l'aigua fresca del riu i unes patates fregides amb all ens revitalitzen a tots. Dormim a casa d'una família dzay que ens prepara un banquet deliciós per sopar i ens fa brindar vuit vegades al crit de "mot, hai, ba, uo!" (u, dos, tres ja!) amb un licor d'arròs casolà popularment anomenat "happy water".
L'endemà, després de confirmar que el licor no causa ressaca, seguim la ruta muntanya amunt. Malgrat la boira, el paisatge és preciós, i els 24 km recorreguts entre terrasses d'arròs i ponts penjants compleixen del tot les nostres expectatives, però ens deixen, a alguns, unes bones "agulletes" a les cames.