Dies 99 – 107: Aturada tècnica

Estem a Luang Prabang, la tercera ciutat més gran de Laos, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i, segons diuen, una de les més boniques del sud-est asiàtic. Tot i que encara no les hem vist totes i no podem jutjar, la veritat és que no ens importaria gens tornar-hi. Situada a la confluència dels rius Mekong i Nam Khan i envoltada de verdes muntanyes, plena de temples i edificis colonials, carrers amb palmeres i olor a flors, cafès i botiguetes d’artesania, la ciutat transmet una bellesa relaxada i sembla que aquí el temps transcorri més pausadament que a la resta del món.

Ens vam llevar a les 5h del matí per veure el Tak Bat (la processó d’almoina dels monjos). Cada dia, a l’alba, els monjos surten dels seus temples i caminen descalços i en filera pels carrers, on els esperen els laosians, asseguts a terra també descalços amb cistells plens d’arròs cuinat (aquí l’arròs és glutinós, com enganxós) i altres menjars, a mesura que els monjos passen per davant seu els van introduint a les olles metàl·liques que porten penjades de l’espatlla un grapadet d’arròs, una peça de fruita o una llaminadura. La imatge és molt poètica: tot de túniques taronges caminant descalces i en silenci a trenc d’alba. 

L’endemà vam anar al Tat Kuang Si, un parc ple de petits salts d’aigua, basses de color turquesa i una cascada de 25 metres. Tot i que ens va ploure, l’Arnau va tenir temps de fer el Tarzan saltant a l’aigua des d’una corda-liana que hi havia penjada en un arbre.

I també hem fet turisme sanitari visitant l’hospital de Luang Prabang en dues ocasions, en una de les quals vam xerrar amb l’ambaixador d’Austràlia que es trobava fent una visita informativa amb tota la seva delegació. La primera, va servir per descartar cap trencament al genoll de la Laura i la segona, cinc dies després, per desinfectar-li la ferida, que havia adquirit un color “catxumbu” bastant lleig. En dos dies, abans de tornar al metge, vam marcar totes les x del que no s’ha de fer amb una ferida oberta infectada: no posar-hi alcohol (i menys encara lao-lao), no posar-hi iode perquè fa crosta, no rentar-la amb sabó líquid perquè té cremes, no destapar-la ... Així que ara portem uns dies fent repòs per prescripció mèdica.