Dies 96 – 98: Gerres entre metralla

La regió més afectada per la guerra secreta dels EUA va ser la coneguda com l’Esplanada de les Gerres, als voltants de la ciutat de Phonsavan. En diversos emplaçaments d’aquesta àrea s’han trobat una sèrie de gerres fetes de pedra d’uns 2.000 anys d’història, però no se sap amb certesa ni quina civilització les va construir ni per a què servien. Aquesta incògnita li dóna un toc de misteri al paisatge ja de per si peculiar que conformem les gerres escampades entre turons. Entre les diverses teories sobre el seu ús, l’Arnau és més partidari que s’utilitzaven en alguna mena de ritus funeraris com a ofrena als déus perquè tinguessin cura de l’ànima dels difunts; una altra teoria apunta que les gerres s’omplien d’aigua i servien d’abeuradors per les caravanes que venien de la India seguint una ruta comercial. 

De moment, el seu origen seguirà sent una incògnita perquè la zona està plena de bombes i metralla, algunes de les quals encara sense detonar, i això impossibilita la feina dels arqueòlegs. De fet, a Laos encara queden desenes de milions de bombes mig enterrades i cada dia mor una persona a causa de l’explosió d’alguna d’elles. 

Per aquests paratges és fàcil encara veure alguns dels efectes de la guerra: l’antiga capital, Muang Khoun, encara manté mig en peu algunes columnes d’un temple originari del 1582 i una estàtua de Buda que, a conseqüència del bombardeig, llueix un somriure aixafat que li dóna un toc mig burleta; estupes mig derruïdes, les parets d’un antic palau, les restes d’un tanc rus...

En alguns poblets de la zona han desenvolupat una enginyosa arquitectura, reciclant les antigues bombes i míssils per reconvertint-los en pilars de suport per les casetes de bambú, tanques, barbacoes, testos per a flors ... El que abans servia per matar, ara s’utilitza per viure, tota una mostra que el poble laosià prefereix mirar endavant amb un somriure abans que encegar-se en l’odi cap a aquells que els van bombardejar.